El treball d’assaig

El treball d’assaig

Per fonamentar el concepte d’assaig exposem un seguit de reflexions sorgides “ex professo” per a la realització del documental.

Les escenes s’elaboren a partir del plantejament de diversos conceptes que han sorgit de l’observació del personatge en el seu context, l’estudi de l’espai i del cicle natural dels elements del paisatge.

No confeccionem un guió previ ni idees preconcebudes en termes narratius específics. L’observació pacient dels referents de la realitat ens proporcionen suggeriments i intuïcions per al disseny de futurs esdeveniments.

Ens endinsem en la realitat sense la racional i rígida premeditació d’un guió tancat, perquè ens agradaria sorprendre i enregistrar l’esdevenir inimaginable.

La idea creativa d’inici es fonamenta en un plantejament ontològic com a estudi d’”el que hi ha”.

Tanmateix, això tendeix a una dualitat en la qual es produeix una relació amb l’infralleu, com és el que “ha deixat de ser”, el que “hauria pogut ser”.

Aquests conceptes elementals són els punts de partida argumental del projecte i, a la vegada, la força centrípeta i delimitadora de qualsevol possible dispersió.

Seguidament, exposem exemples del procés de generació de les escenes a partir de la interacció entre realitat i concepte, i viceversa.

Escenes de l´infralleu

Hi ha una seqüència on el personatge conrea la terra fins a arrencar-ne un brot tendre d’ametller. L’observació del brot desarrelat ens du fins “al que hauria pogut ser”. És així com el poeta pot ancorar, amb l’ús del seu propi verb, el significat d’un infralleu, com, per exemple:

RAMON (OFF)

El que contemplem de les coses

que podrien ser i no seran queda

immediatament transformat en sentiment

de pèrdua perquè la imaginació ja no té curs.

Altres escenes generen la continuïtat del concepte, com ara l’intent de cercar un mot adient infructuós mitjançant paraules escrites i sobreescrites fins a ser il·legibles. Esborranys que revelen una despreocupació per arribar a ser quelcom. Esborranys com a rastre d’una gestualitat que no serà mai llegida, signes que contribueixen a la supressió dels propis signes mitjançant un reguitzell de grafismes.

Els caràcters escrits a mà en un paper estripat que suren en el riu, on a la vegada s’esborren per l’efecte de l’aigua que flueix. Fragments de paper submergits i retinguts entre els brancats o còdols del riu es desdibuixen pel pas de l’aigua i el temps.